Si escolta un so fort, tomba el cap.
- Davant un soroll fort no hi ha cap resposta reflexa, no mou el cap per exemple.
- No reacciona en sentir la veu de la mare.
- Emet sons monòtons.
Fa sorolls amb la boca, plora quan té gana i riu quan els pares o la gent li fan festes.
Xiscla i fa sorolls amb la boca, li agrada entonar com la mare i el pare quan parlen.
- No fa cas dels sorolls.
- No s'orienta cap a la veu ni respon amb emissions a la veu humana.
- No emet sons guturals per cridar l'atenció.
- No l'atreuen les joguines sonores i no les fa sonar.
Reconeix quan els pares estan contents o s'enfaden per la seva entonació.
Continua jugant amb la boca: diu síl·labes com /pa/, /ma/, /da/, balboteja.
- No emet síl·labes ni vocalitza per cridar l'atenció de les persones.
- No reacciona quan se'l crida pel seu nom, ni para atenció als sons familiars.
Diu "Adéu" amb la mà i tomba el cap si el criden.
Comprèn paraules com “mama”, “papa”, “nen”.
Escolta als pares i respon amb vocalitzacions més precises. Agrupa síl·labes per dir paraules senzilles.
- No reconeix paraules senzilles.
- No entén “no” ni “dóna'm” si no s'acompanya de gest indicatiu.
Comprèn diversos noms, frases senzilles i familiars. Reconeix una prohibició.
Pot parlar, encara que amb una paraula diu tot allò que vol expressar. En diu unes 20.
- No diu “papa” ni “mama”, ni alguns objectes familiars.
- No s'entreté en escoltar ni en emetre sons.
- No assenyala objectes ni persones conegudes quan se les anomena.
Comprèn moltes paraules com parts del seu cos, els vestits, etc.
Fa frases de 2 paraules com “papa aquí”.
Obeeix ordres senzilles.
Diu “no”.
Imita accions familiars: neteja la caseta, dóna de menjar a les nines, condueix un cotxe.
- No identifica les parts del cos.
- No para atenció als contes.
- No coneix el seu nom.
- No comprèn ordres senzilles.
- No fa frases de 2 paraules.
És obedient i compleix dues ordres donades a la vegada.
Cada vegada té més vocabulari i comença a dir “jo”, “tu”, “ell” “dormir”, “menjar”.
Ja fa frases de 3 paraules com “nen beu aigua”. Parla telegràfica.
- No respon a preguntes senzilles.
- No s'entenen les paraules que diu.
- No fa frases.
Cada vegada utilitza més paraules.
Estructura les frases.
Utilitza el llenguatge per comunicar-se amb els pares i amb altres nens.
En les frases fa servir “i” i “però” per dir vàries coses. Pregunta constantment “per què”.
Ja diu coses que han passat i que farà, encara que de forma senzilla.
En mirar un dibuix li agrada descriure les coses que hi veu.
La pronunciació és més precisa i s'entén cada cop millor.
Juga amb el llenguatge, inventa paraules: “obrit".
- No se l'entén quan parla.
- No fa frases cada vegada més llargues.
- No utilitza el llenguatge per comunicar-se.
El llenguatge cada vegada és més complex, aprèn ràpidament dels grans.
Cada vegada pronuncia millor, tot i que la “r” costa molt.
Té força vocabulari i parla amb fluïdesa.
-Quan el desenvolupament del llenguatge s'allunya del desenvolupament normal.
-Dificultat per explicar què li passa.
-Té problemes per mantenir una conversa senzilla.
-Substitució d'uns sons per altres en parlar.
Ja pronuncia bé tots els sons de la seva llengua.
El seu llenguatge és molt complex, li agrada inventar històries i jugar amb el llenguatge.
Disminueixen els errors en les frases i en els temps verbals.
-Pronuncia malament algun so.
-Llenguatge infantil.
-Li costa explicar el què ha fet, una història.
-Hi ha bastants errors en les seves frases.
-Tot allò que s'allunyi del desenvolupament normal del llenguatge.