és un trastorn del llenguatge causat per una lesió cerebral en les àrees del llenguatge. Pot afectar a qualsevol de les esferes del llenguatge: entendre, expressar-se, tant a nivell oral com escrit.
Correspon a moviments inadequats de la llengua i/o altres estructures (llengua, llavis i paladar tou) que participen en l´acte de la deglució.
és una alteració del llenguatge d'origen neurològic. Comprèn disfuncions motores de la respiració, fonació, ressonància, articulació i prosòdia.
és un trastorn de la fluïdesa de la parla que es caracteritza per la interrupció del llenguatge parlat d´una manera brusca. S´acompanya d'incoordinació fonorespiratòria, excés de to muscular i respostes emocionals.
Dificultat per la deglució a causa d'una alteració del sistema nerviós o per malalties o traumatismes que afecten als òrgans implicats en l´acte de deglutir.
és l'alteració de qualsevol de les qualitats de la veu (intensitat, to i timbre). Es produeix per lesions localitzades a les cordes vocals o per una defectuosa utilització dels mecanismes que produeixen la veu.
Trastorn en l'articulació produït per anomalies anatòmiques i/o fisiològiques dels òrgans perifèrics de la parla (fissura palatina, llavi leporí, ortodòncia...).
és l'alteració de l'articulació de certs sons generalment per la dificultat en l'aprenentatge dels mateixos, per falta de to muscular, etc. No existeix alteració orgànica.
és una capacitat instintiva que consisteix en percebre les paraules per la vista en la boca de la persona que parla, per poder comprendre allò que no és sentit. [+ informació]
és la manca de desenvolupament del llenguatge a l'edat que normalment es presenta.
és una limitació significativa de la capacitat de llenguatge que pateixen alguns nens.
La lectura i l'escriptura són les habilitats instrumentals que permeten l'accés als coneixements.